Alcover - Mont-ral PR-C20.1

http://elsperdutscat.blogspot.com/2010/09/de-alcover-mont-ral.html

Aquest él el grupet inicial amb el que vàrem sortir a fer aquesta petita exploració, després s'hi va anar afegit més gent. Agraeixo la invitació i grata companyia de la que vaig poder disfrutar.

El Glorieta és un dels afluents més meridionals de la conca hidrogràfica del riu Francolí. Neix a les aigües subterrànies dels Montllats, una de les masses calcàries més importants de les muntanyes de Prades. Una part d’aquest indret, les Fonts del Glorieta, que també són un aforament càustic, són l’aportació més important que presenta aquest riu.

El Riu de Glorieta és un afluent de la riba dreta del Francolí. Neix a Mont-ral, a les Muntanyes de Prades, transcorre sec en la major part del tram superior i travessa la vila d'Alcover abans de desembocar al terme municipal d'el Morell, sense sortir gairebé mai de la comarca de l'Alt Camp.

El riu Glorieta es caracteritza per tenir estiatges molt marcats a l’estiu i riuades durant les pluges de la tardor.

El Niu de l'Àliga

El Niu de l'Àliga és un dels punts més atractius del riu. S'alimenta d'un petit corrent d'aigua que no s'estronca ni en èpoques fortes de sequera. Davant del gorg hi ha una cascada plena de molsa.

L'origen del seu nom és degut a la forma d'una de les roques que hi ha sobre seu i que recorda el pic corbat d'un àliga. Les roques de la vora del riu tenen formes curioses formades per la calç de l'aigua.




Pujant cap a l'hermita ens trovem amb diferents molins paperers.

Els molins papers de la vall del riu Glorieta

La disponibilitat de cabals continus dels rius Glorieta i Francolí i la posició geogràfica d’Alcover va permetre la localització de diverses indústries hidràuliques al llarg del seu terme. Així doncs, la indústria del paper, concentrada majoritàriament a la vall del riu Glorieta, va ser la gran font econòmica de la vila durant els segles XVIII i XIX fins que va entrar en crisi amb la pèrdua de les colònies americanes.

Els molins paperers de la Vall del Glorieta aprofitaven els desnivells de la vall per fer saltar l’aigua i produir força motriu. Tots ells tenen una estructura lleugerament rectangular, estan construïts amb terra amassada arrebossada damunt de carreu i també consten de diverses plantes. A la planta del soterrani era on es desenvolupava l’activitat paperera. La planta baixa i les altres eren part de l’habitatge. Les últimes plantes eren miradors. L’edifici estava envoltat de petites finestres necessàries per l’assecament del paper.




Pujant cap a l'hermita del Remei.

 

La veritat es que aquí no parlava ningú...

Parada i fonda per esmorzar.

Anem cap al Niu de l'Aliga. Mas Forès Seguim camí amunt... i contemplem diferents panells informatius de flora i fauna de la zona... I magnífiques vistes... Compte amb el riu i tot allò que hi pugui caure! Ho dic per experiència... Ja som dalt al toll... Una meravella... de la natura... El toll, es clar. Seguim pujant cap a Mont-ral. Apa... ja queda menys... Eii! companys, no hi ha ningú al refugi... Cap problema, dinarem al restaurant! (El que surt per la porta no es el guarda) Un parell de turistes que passaven per allí... Jo també em vaig deixar caure per aquelles contrades... I que així consti... I l'Amantis també. I tot allò que puja te que tornar a baixar, desfem el camí... Una petita parada del consell tècnic... Una troballa... naturalment... La força de la natura... ... ens fa estremir... ...amb tot el seu encant. S'ha d'anar ben acompanyat, rodejat de tot tipus d'especialistes... i equipament tècnic... Fins i tot ornitòlegs... Restes de la Central hidroelèctrica. Central Hidroelèctrica d'Alcover El 1903 es va instal·lar la Central Hidroelèctrica del Glorieta a l’edifici conegut com a molins Nous, molins paperers amb masia annexa situats al camí vell de Mont-ral al Niu de l’Àliga. La Central subministrava electricitat a Alcover i a la Selva del Camp. No se sap exactament fins quan va ser activa, però segurament va ser fins poc abans del 1960. Es diu que la Central també va ser propietat municipal i posteriorment va ser absorbida per la companyia elèctrica FECSA amb la prerrogativa que eximia al municipi pagar els rebuts de l’electricitat. Amb l’adequació del molí com a central, es va eliminar part de l’estructura característica dels molins i també es va modificar el traçat del camí. A la part més elevada del conjunt arquitectònic hi ha quatre pilastres per on passava la canonada d’aigua fins a la bassa. Tirant avall trobem les restes de les parets d’aquesta bassa que contenia l’aigua per impulsar la turbina de la central. Tot seguit, més a vall, hi ha el que era el salt i tres arcs que dirigien l’aigua provinent de la bassa per l’oest de la construcció de l’edifici del molí. L’interior del molí es troba aterrat. Tampoc hi ha teulada. A la façana de migdia es conserven algunes finestres del mirador. Adossada al sud hi ha una altra bassa, probablement construïda per abastir d’aigua la Central. http://www.alcover.cat/niv1.php?id=34 I s'acaba el dia, un dia esplèndid rodejada de una companyia meravellosa... on se'ns va fer de nit... però li vaig donar festa a la fotógrafa de l'expedició. Gràcies a tots i fins aviat!

Grau dels Tres Esglaons - Montsant

ELS ESGLAONS : Aquest és el primer tram d'esgraons, no tenen gaire dificultat però li donen un petit aire d'aventura al recorregut.

ELS ESGLAONS : Aquest és el segon pas amb esgraons, no té gaire alçada i el formen dos rengleres. Aquí ja podem trobar alguna dificultat, doncs els últims esglaons d’aquest tram disten bastant i per aquells que som mes menuts ens pot costar una mica arribar-hi be, veient-nos obligats a grimpar una mica.

ELS ESGLAONS: Aquest és el tercer pas i últim abans d’arribar a dalt la Serra Major, en aquest només disposem d’un barrot, la dificultat ja es considerable doncs està ubicat a força alçada i has de grimpar abans per arribar-hi, les seves parets acostumen a estar força humides pel que cap la possibilitat de relliscar.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquest es l’itinerari que m’hagués agradat culminar però degut a les condicions meteorològiques adverses no va poder ser. Queda pendent del pròxim intent on completaré aquesta entrada documentant-la en tot el seu recorregut. De moment us deixo amb aquesta introducció.

ITINERARI 5: Ermita de Sant Joan del Codolar – grau dels Tres Esglaons – roca Corbatera – pas del Gat - font del Manyano – cova Santa – grau del Montsant – ermita de Sant Joan del Codolar.

La Serra de Montsant, declarada parc Natural a l'abril de 2002, es conserva en un molt bon estat de conservació. En aquesta excursió podreu ascendir a la Serra Major que està per damunt dels 1.000 metres d'alçada, per un grau o pas i baixar-ne per un altre.

Aquest grau o pas, el dels Tres Esgraons està situat damunt de l'Ermita de St. Joan Codolar. S'anomena dels Tres Esgraons perquè hi ha tres zones -dues amb barrots o escales i un altre am un sol barrot- a les quals és necessari grimpar i augmenta la dificultat. Cal que tingueu en compte la dificultat i la vostra preparació. Està considerada de dificultat entre mitja i alta.

L'ermita de St. Joan Codolar és l’inici del camí, situada a la mateixa falda del macis. Allí podreu trobar una bona font i uns bancs per seure, e inclús per fer carn a la brasa.

El camí dels Tres Esgraons és força pendent (en 1 hora guanyarem més de 400 metres), tot i que no cal anar a presa i us podreu seure a contemplar el paisatge, ho recomano les vistes que anem deixant al nostre darrere son espectaculars, aquí sí val a dir que es recomanable mirar enrere.

SERRA MAJOR: A dalt de tot, a 1000 metres d'alçada trobem la serra Major que travessa tot el Montsant. Allà tenim una esplèndida vista del Sud de Catalunya i a la nostra esquerra podrem veure el Pirineu nevat en dies de bona visibilitat esclar.

ROCA CORBATERA: A dalt de tot del Montsant, al punt més alt és la roca Corbatera, 1163 metres. Bon lloc per fer la foto i poder gaudir de la panoràmica impressionant.

A partir d’aquí l’itinerari recomana recórrer la Serra del Montsant per acabar baixant per Grau del Tomasset o del Montsant, aquesta baixada es més fàcil doncs no hi ha cap pas de grimpada.

El Grau dels Tres Esglaons va ser equipat per Miquel Capdevila Miralles, alpinista i escriptor, nascut a Cornudella.

http://www.turismepriorat.org/es/que-hacer/priorato-a-pie/Itinerari%205%20Montsant-%20Cornudella%20de%20Montsant