La serra de Montsant constitueix un gran bloc de conglomerats calcaris d’uns 135 quilòmetres quadrats d’extensió. Presenta una disposició en V tombada amb el vèrtex al pla del Grau i dos braços ben diferenciats. El braç principal és el meridional, anomenat serra Major, presenta una longitud de 17 Km amb tres vèrtexs geodèsics importants, d’est a oest: la roca Corbatera (1163 m.) el cim més elevat de la serra, el piló dels Senyalets (1109 m.) i la Cogulla (1063 m.). El braç de serra més curt o septentrional arrenca del pla del Grau i te una longitud d’uns 7 Km i vèrtexs geodèsics d’ordre menor on destaquen la punta del Peret (1106 m.) i la punta dels Pins Carrassers (1059 m.). A partir d’aquest últim cim la carena es precipita ràpidament cap el riu Montsant a través del cingle dels Ventadors. Des de la punta del Peret arrenca un serret que acaba amb alguns cims destacats com la punta Pericana (1049 m.) i la Mola (985 m.).

http://www.senderisme.com/revfile.aspx?idrev=580

11 de setembre de 2010

Alcover - Mont-ral PR-C20.1



http://elsperdutscat.blogspot.com/2010/09/de-alcover-mont-ral.html


Aquest él el grupet inicial amb el que vàrem sortir a fer aquesta petita exploració, després s'hi va anar afegit més gent. Agraeixo la invitació i grata companyia de la que vaig poder disfrutar.

El Glorieta és un dels afluents més meridionals de la conca hidrogràfica del riu Francolí. Neix a les aigües subterrànies dels Montllats, una de les masses calcàries més importants de les muntanyes de Prades. Una part d’aquest indret, les Fonts del Glorieta, que també són un aforament càustic, són l’aportació més important que presenta aquest riu.

El Riu de Glorieta és un afluent de la riba dreta del Francolí. Neix a Mont-ral, a les Muntanyes de Prades, transcorre sec en la major part del tram superior i travessa la vila d'Alcover abans de desembocar al terme municipal d'el Morell, sense sortir gairebé mai de la comarca de l'Alt Camp.

El riu Glorieta es caracteritza per tenir estiatges molt marcats a l’estiu i riuades durant les pluges de la tardor.

El Niu de l'Àliga

El Niu de l'Àliga és un dels punts més atractius del riu. S'alimenta d'un petit corrent d'aigua que no s'estronca ni en èpoques fortes de sequera. Davant del gorg hi ha una cascada plena de molsa.

L'origen del seu nom és degut a la forma d'una de les roques que hi ha sobre seu i que recorda el pic corbat d'un àliga. Les roques de la vora del riu tenen formes curioses formades per la calç de l'aigua.




Pujant cap a l'hermita ens trovem amb diferents molins paperers.


Els molins papers de la vall del riu Glorieta


La disponibilitat de cabals continus dels rius Glorieta i Francolí i la posició geogràfica d’Alcover va permetre la localització de diverses indústries hidràuliques al llarg del seu terme. Així doncs, la indústria del paper, concentrada majoritàriament a la vall del riu Glorieta, va ser la gran font econòmica de la vila durant els segles XVIII i XIX fins que va entrar en crisi amb la pèrdua de les colònies americanes.
Els molins paperers de la Vall del Glorieta aprofitaven els desnivells de la vall per fer saltar l’aigua i produir força motriu. Tots ells tenen una estructura lleugerament rectangular, estan construïts amb terra amassada arrebossada damunt de carreu i també consten de diverses plantes. A la planta del soterrani era on es desenvolupava l’activitat paperera. La planta baixa i les altres eren part de l’habitatge. Les últimes plantes eren miradors. L’edifici estava envoltat de petites finestres necessàries per l’assecament del paper.




Pujant cap a l'hermita del Remei.



La veritat es que aquí no parlava ningú...


Parada i fonda per esmorzar.

Anem cap al Niu de l'Aliga.



Mas Forès

























Seguim camí amunt... i contemplem diferents panells informatius de flora i fauna de la zona...












I magnífiques vistes...





Compte amb el riu i tot allò que hi pugui caure!

Ho dic per experiència...


Ja som dalt al toll...



Una meravella... de la natura...
El toll, es clar.












Seguim pujant cap a Mont-ral.









Apa... ja queda menys...












Eii! companys, no hi ha ningú al refugi...
Cap problema, dinarem al restaurant!


(El que surt per la porta no es el guarda)



Un parell de turistes que passaven per allí...









Jo també em vaig deixar caure per aquelles contrades...
I que així consti...






I l'Amantis també.










I tot allò que puja te que tornar a baixar, desfem el camí...


Una petita parada del consell tècnic...




Una troballa... naturalment...


La força de la natura...









... ens fa estremir...


...amb tot el seu encant.





















S'ha d'anar ben acompanyat, rodejat de tot
tipus d'especialistes... i equipament tècnic...







Fins i tot ornitòlegs...


Restes de la Central hidroelèctrica.













Central Hidroelèctrica d'Alcover


El 1903 es va instal·lar la Central Hidroelèctrica del Glorieta a l’edifici conegut com a molins Nous, molins paperers amb masia annexa situats al camí vell de Mont-ral al Niu de l’Àliga. La Central subministrava electricitat a Alcover i a la Selva del Camp. No se sap exactament fins quan va ser activa, però segurament va ser fins poc abans del 1960.

Es diu que la Central també va ser propietat municipal i posteriorment va ser absorbida per la companyia elèctrica FECSA amb la prerrogativa que eximia al municipi pagar els rebuts de l’electricitat.
Amb l’adequació del molí com a central, es va eliminar part de l’estructura característica dels molins i també es va modificar el traçat del camí.

A la part més elevada del conjunt arquitectònic hi ha quatre pilastres per on passava la canonada d’aigua fins a la bassa. Tirant avall trobem les restes de les parets d’aquesta bassa que contenia l’aigua per impulsar la turbina de la central. Tot seguit, més a vall, hi ha el que era el salt i tres arcs que dirigien l’aigua provinent de la bassa per l’oest de la construcció de l’edifici del molí.

L’interior del molí es troba aterrat. Tampoc hi ha teulada. A la façana de migdia es conserven algunes finestres del mirador. Adossada al sud hi ha una altra bassa, probablement construïda per abastir d’aigua la Central.





I s'acaba el dia, un dia esplèndid rodejada de una companyia meravellosa... on se'ns va fer de nit... però li vaig donar festa a la fotógrafa de l'expedició.

Gràcies a tots i fins aviat!











1 comentari:

  1. HOLA NURIA¡ EL BLOG MUY CHULO Y LA ENTRADA SUPER CURRADA ADEMAS DE VER FOTOS BONITAS APORTAS INFORMACIÓN MUY INTERESANTE. MIS FELICITACIONES POR UN TRABAJO HECHO CON MUY BUEN GUSTO. ESPERO NOS VEAMOS PRONTO PARA PASAR UN DÍA TAN AGRADABLE COMO ESTE.

    SALUD Y MONTAÑA.

    ResponSuprimeix